viernes, 28 de marzo de 2014

Catalán Nivel I. Lección 18a



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel I.
Lección 18ª. Los participios de los verbos irregulares





Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí





Contenido

 

Els participis dels verbs irregulars (los participios de los verbos irregulares)

La gran mayoría de participios irregulares en catalán se concentran en la segunda conjugación. aquí los agruparemos en grupos según las terminaciones.

 

Participis acabats per -GUT (participios acabados en -GUT)

beure: begut (bebido)  
        M'He begut tres ampolles de rom.   
        Me he bebido tres botellas de ron    
   
caldre: calgut (hecho falta)  
        No ha calgut acomiadar el director sinó el sotsdirector.  
        No ha hecho falta despedir al director sino al subdirector     
 
caure: caigut (caído)   
        La Joana ha caigut aquesta nit i s'ha trencat la cama.   
        Joana se ha caído esta noche y se ha roto la pierna.    
 
conèixer: conegut (conocido)   
        Ella no ha conegut mai el meu pare.   
        Ella no ha conocido nunca a mi padre.   

córrer: corregut (corrido)   
        Heu corregut quaranta-dos quilòmetres?.   
        ¿Habéis corrido cuarenta y dos kilómetros?.  
  
creure: cregut (creído)   
        He cregut sempre en tu.   
        He creído siempre en ti.   
 
haver: hagut (habido)   
        No hi ha hagut cap candidat estranger.  
        No ha habido ningún candidato extranjero.  
   
ploure: plogut (llovido)   
        Ha plogut a bots i barrals.   
        Ha llovido a cántaros.   
  
poder: pogut (podido)  
        Has pogut parlar amb ells?.  
        ¿Has podido hablar con ellos?. 
   
riure: rigut (reído)   
        No he rigut mai tant com avui. 
        No me he reído nunca tanto como hoy. 

tenir: tingut (tenido)   
        No has tingut ganes de pixar?.   
        ¿No has tenido ganas de mear?. 

venir: vingut (venido)  
        Qui ha vingut? Ha vingut un home amb bigoti. 
        ¿Quién ha venido? ha venido un hombre con bigote.

voler: volgut (querido)  
        Han fet sempre el que han volgut.  
        Han hecho siempre lo que han querido.

 

 

Participis acabats per -UT (participios acabados en -UT)

 cabre: cabut  (cabido)
        Només ha cabut un litre d'aigua en aquesta ampolla.
        Sólo ha cabido un litro de agua en esta botella.
 
 créixer: crescut  (crecido)
        Li han crescut molt els cabells.
        Le ha crecido mucho el pelo.
 
 néixer: nascut  (nacido)
        On heu nascut? El meu germà a Perpinyà i jo a Tortosa.
        ¿Dónde habéis nacido? Mi hermano en Perpiñán y yo en Tortosa.
 
 rebre: rebut  (recibido)
        Aquesta setmana no hem rebut el correu al meu poble.
        Esta semana no hemos recibido el correu en mi pueblo.
 
 saber: sabut  (sabido)
        La policia no ha sabut dir qui va robar el cotxe del batlle.
        La polícia no ha sabido decir quién robó el coche del alcalde.
 
 viure: viscut  (vivido)
        He viscut tota la vida a la vora de la mar.
        He vivido toda la vida a la orilla del mar.

 

 

Participis acabats per -ES (participios acabados en -ES)

 encendre: encès  (encendido)
        Ha encès el llum.
        Ha encendido la luz.
 
 entendre: entès  (entendido)
        Els romanesos del curs han entès de seguida el català.
        Los umanos del curso han entendido en seguida el catalán.
 
 estendre: estès  (estendido/tendido)
        He estès la roba al terrat perquè allà s'eixuga aviat.
        He tendido la ropa en la azotea porque allí se seca pronto.
 
 prendre: pres  (tomado)
        No he pres res des de les vuit del matí.
        No he tomado nada desde las ocho de la mañana.

lunes, 24 de marzo de 2014

Catalán Nivel I. Lección 17a



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel I.
Lección 17ª. Pretérito perfecto




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí




Contenido

 

El pretèrit indefinit (pretérito perfecto)

Supongo que ya debes haber notado que en catalán, para nombrar los tiempos del pasado utilizamos un sistema contrario al de castellano. Así, el pretèrit indefit equivale al pretérito perfecto castellano y el pretèrit perfet perifràstic equivale al pretérito indefinido del castellano.

El pretèrit indefit se forma como en castellano: el verbo haver conjugado en presente seguido del participio.

jo he + participi
tu has + participi
ell, ella ha + participi
nosaltres hem + participi
vosaltres heu + participi
ells, elles han + participi

 

1a Conjugació

El participio de la primera conjugación se forma añadiendo la terminación -at a una raíz verbal. Así del infinitivo cantar tenemos el participio cantat.

jo he cantat (he cantado)
tu has cantat (has cantado)
ell, ella ha cantat (ha cantado)
nosaltres hem cantat (hemos cantado)
vosaltres heu cantat (habéis cantado)
ells, elles han cantat (han cantado)

Esta noche he soñado que mi sobrino vivía con nosotros. Aquesta nit he somiat que el meu nebot vivia amb nosaltres.

 

2a Conjugació

El participio de la segunda conjugación se forma añadiendo la terminación -ut a una raíz verbal. Así del infinitivo témer tenemos el participio temut o del infinitivo batre el participio batut.

jo he temut (he temido)
tu has temut (has temido)
ell, ella ha temut (ha temido)
nosaltres hem temut (hemos temido)
vosaltres heu temut (habéis temido)
ells, elles han temut (han temido)

Los rebeldes han entregado la ciudad al ejército ruso. Els rebels han retut la ciutat a l'excèrcit rus

jo he batut (he batido)
tu has batut (has batido)
ell, ella ha batut (ha batido)
nosaltres hem batut (hemos batido)
vosaltres heu batut (habéis batido)
ells, elles han batut (han batido)

El presidente de la Generalitat ha recibido esta mañana a los reyes de Suecia en el aeropuerto de Manises. El president de la Generalitat ha rebut aquest matí els reis de Suècia a l'aeroport de Manises.

 

 

3a Conjugació

El participio de la tercera conjugación se forma añadiendo la terminación -it a una raíz verbal. Así del infinitivo dormir tenemos el participio dormit o del verbo servir tenemos el participio servit. En el pretèrit indefinit los verbos que siguen el modelo puro y los que siguen el incoativo se conjugan igual.

jo he dormit (he dormido)
tu has dormit (has dormido)
ell, ella ha dormit (ha dormido)
nosaltres hem dormit (hemos dormido)
vosaltres heu dormit (habéis dormido)
ells, elles han dormit (han dormido)

jo he decidit (he decidido)
tu has decidit (has decidido)
ell, ella ha decidit (ha decidido)
nosaltres hem decidit (hemos decidido)
vosaltres heu decidit (habéis decidido)
ells, elles han decidit (han decidido)

 

 

Verbs pronominals

1a conjugació

jo m'he afanyat (me he dado prisa)
tu t'has afanyat (te has dado prisa)
ell, ella s'ha afanyat (se ha dado prisa)
nosaltres ens hem afanyat (nos hemos dado prisa)
vosaltres us heu afanyat (os habéis dado prisa)
ells, elles s'han afanyat (se han dado prisa)

Me he dado cuenta de que el unilingüismo es empobrecedor. M'he adonat que l'unilingüisme és empobridor.

jo m'he llogat (me he alquilado)
tu t'has llogat (te has alquilado)
ell, ella s'ha llogat (se ha alquilado)
nosaltres ens hem llogat (nos hemos alquilado)
vosaltres us heu llogat (os habéis alquilado)
ells, elles s'han llogat (se han alquilado)

Esta mañana Isabel se ha peinado con el peine que le regalaste ayer. Aquest matí la Isabel s'ha pentinat amb la pinta que li vas regalar ahir.

 

 

2a conjugació

jo m'he abatut (me he abatido)
tu t'has abatut (te has abatido)
ell, ella s'ha abatut (se ha abatido)
nosaltres ens hem abatut (nos hemos abatido)
vosaltres us heu abatut (os habéis abatido)
ells, elles s'han abatut (se han abatido)

 

3a conjugació

jo m'he atrevit (me he atrevido)
tu t'has atrevit (te has atrevido)
ell, ella s'ha atrevit (se ha atrevido)
nosaltres ens hem atrevit (nos hemos atrevido)
vosaltres us heu atrevit (os habéis atrevido)
ells, elles s'han atervit (se han atrevido)

jo m'he reunit (me he reunido)
tu t'has reunit (te has reunido)
ell, ella s'ha reunit (se ha reunido)
nosaltres ens hem reunit (nos hemos reunido)
vosaltres us heu reunit (os habéis reunido)
ells, elles s'han reunit (se han reunido)




martes, 18 de marzo de 2014

Català a l'atac : Tifa

.







Tot sovint els catalans ens preguntem angoixats: "Com s'hauria de dir 'pijo' en català?" La paraula més estesa per 'pijo' és tifa. Apa a fer el tifa.

lunes, 10 de marzo de 2014

Catalán Nivel I. Lección 16a



Catalán. Autoaprendizaje
Nivel I.
Lección 16ª. Verbos




Fuente: WikiLibros. Libros libres para un mundo libre.
Para ver toda la lección [se recomienda]: clic aquí





Contenido

El pretèrit perfet perifràstic

Bienvenido a una forma verbal que el castellano desconoce, pero no te asustes porque es bastante fácil. El perifràstic corresponde al pretérito perfecto simple (o, antiguamente, indefinido) del castellano. Se conjuga con el presente de indicativo del verbo anar (excepto la 1ª y la 2ª personas del plural) seguido por el infinitivo. Así las tres conjugaciones tienen la misma forma y lo que es una ventaja para ti, no tiene ninguna forma irregular.

jo vaig + infinitiu
tu vas o vares + infinitiu
ell, ella va + infinitiu
nosaltres vam o vàrem + infinitiu
vosaltres vau o vàreu + infinitiu
ells, elles van + infinitiu

Las formas vares, vàrem y vàreu se utilizan poco, a excepción de algunos dialectos, como el balear, en donde abundan. Las otras seis formas son las que se emplean mayoritariamente en la lengua oral y abrumadoramente en la lengua escrita y el registro estándar.

 

 

1a conjugació

jo vaig cantar (canté)
tu vas o vares cantar (cantaste)
ell, ella va cantar (cantó)
nosaltres vam o vàrem cantar (cantamos)
vosaltres vau o vàreu cantar (cantasteis)
ells, elles van cantar (cantaron)

Así una frase castellana como ésta: La semana pasada trabajaste en una tienda da la frase catalana: La setmana passada vas treballar en una botiga.

 

 

2a conjugació

Tanto los verbos acabados en vocal batre como los acabados en consonante témer se conjugan igual.

jo vaig témer (temí)
tu vas o vares témer (temiste)
ell, ella va témer temió
nosaltres vam o vàrem témer (temimos)
vosaltres vau o vàreu témer (temisteis)
ells, elles van témer (temieron)

El año pasado temí mucho por tu salud. L'any passat vaig témer molt per la teva salut.


jo vaig batre (batí)
tu vas o vares batre (batiste)
ell, ella va batre batió
nosaltres vam o vàrem batre (batimos)
vosaltres vau o vàreu batre (batisteis)
ells, elles van batre (batieron)

El deportista catalán batió ayer el récord del mundo de lanzamiento de jabalina. L'esportista català va batre ahir el rècord del món de llançament de javelina.

 

 

3a conjugació

En el pretèrit perfet perifràstic no hay diferencias de conjugación entre los verbos que siguen el modelo puro o el incoativo.
Dormir (verb pur)

jo vaig dormir (dormí)
tu vas o vares dormir (dormiste)
ell, ella va dormir (durmió)
nosaltres vam o vàrem dormir (dormimos)
vosaltres vau o vàreu dormir (dormisteis)
ells, elles van dormir (durmieron)

 
Los más pequeños durmieron en la casa de madera. Els més petits van dormir a la casa de fusta.



Decidir (verb incoatiu)

jo vaig decidir (decidí)
tu vas o vares decidir (decidiste)
ell, ella va decidir (decidió)
nosaltres vam o vàrem decidir (decidimos)
vosaltres vau o vàreu decidir (decidisteis)
ells, elles van decidir (decidieron)

¿Qué decidisteis ayer? No decidimos nada. Què vau decidir ahir? No vam decidir res.

 

 

Verbs pronominals

En catalán el pronombre se sitúa normalmente delante del verbo. En cambio, en el pretèrit perfet perifràstic el pronombre también puede situarse detrás del verbo: Em vaig afanyar o vaig afanyar-me (me di prisa).

 

1a conjugació

jo em vaig afanyar (me di prisa) vaig afanyar-me
tu et vas afanyar (te diste prisa) vas afanyar-te
ell, ella es va afanyar (se dio prisa) va afanyar-se
nosaltres ens vam afanyar (nos dimos prisa) vam afanyar-nos
vosaltres us vau afanyar (os disteis prisa) vau afanyar-vos
ells, elles es van afanyar (se dieron prisa) van afanyar-se

Anna se dio prisa pero perdió el autobús. L'Anna va afanyar-se però va perdre l'autobús o L'Anna es va afanyar però va perdre l'autobús


jo em vaig llogar (me alquilé) vaig llogar-me
tu et vas llogar (te alquilaste) vas llogar-te
ell, ella es va llogar (se alquiló) va llogar-se
nosaltres ens vam llogar (nos alquilamos) vam llogar-nos
vosaltres us vau llogar (os alquilasteis) vau llogar-vos
ells, elles es van llogar (se alquilaron) van llogar-se

 

 

2a conjugació

Los infinitivos de la segunda conjugación que acaban en vocal apostrofan el pronombre, excepto la segunda persona del plural.

jo em vaig abatre (me abatí) vaig abatre'm
tu et vas abatre (te abatiste) vas abatre't
ell, ella es va abatre (se abatió) va abatre's
nosaltres ens vam abatre (nos abatimos) vam abatre'ns
vosaltres us vau abatre (os abatisteis) vau abatre-vos
ells, elles es van abatre (se abatieron) van abatre's

No os acordais que cuando suspendisteis el examen de inglés os abatisteis mucho. No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès us vau abatre molt o No us recordeu que quan vau suspendre l'examen d'anglès vau abatre-vos molt


jo em vaig convèncer (me convencí) vaig convèncer-me
tu et vas convèncer (te convenciste) vas convèncer-te
ell, ella es va convèncer (se convenció) va convèncer-se
nosaltres ens vam convèncer (nos convencimos) vam convèncer-nos
vosaltres us vau convèncer (os convencisteis) vau convèncer-vos
ells, elles es van convèncer (se convencieron) van convèncer-se

 

 

3a conjugació

jo em vaig atrevir (me atreví) vaig atrevir-me
tu et vas atrevir (te atreviste) vas atrevir-te
ell, ella es va atrevir (se atrevió) va atrevir-se
nosaltres ens vam atrevir (nos atrevimos) vam atrevir-nos
vosaltres us vau atrevir (os atrevisteis) vau atrevir-vos
ells, elles es van atrevir (se atrevieron) van atrevir-se

jo em vaig reunir (me reuní) vaig reunir-me
tu et vas reunir (te reuniste) vas reunir-te
ell, ella es va reunirir (se reunió) va reunir-se
nosaltres ens vam reunir (nos reunimos) vam reunir-nos
vosaltres us vau reunir (os reunisteis) vau reunir-vos
ells, elles es van reunir (se reunieron) van reunir-se